Ella deia que en les “seves cases” no es pot apreciar cap mètode, només es veu el nen com és en la realitat i no com la societat l’obliga a ser.
L’educació segon la Montessori es basa en tres punts fonamentals: ambient adequat, educador humil i material científic.
Ambient adequat: l’ambient ha de ser a mida dels nens, i el ritme calm i pausat propi de la seva indol. La lliçó col·lectiva al contrari obliga tots els nens a seguir el mateix ritme alienant i mina l’autoestima de tothom que sigui “diferent” de la mitjana.
Educador humil: el professor o la professora no ensenyen al nen la seva veritat, no pretenen transvasar el seu coneixement si no que dirigeixen les activitats del nen per desenvolupar el seu esperit i lliurar les seves energies.
L’ humilitat de l’educador significa que no pretén substituir-se a la natura si no eliminar els obstacles que puguin impedir el seu desenvolupament.
Material científic: el material característic de les “cases” montessorianes consisteix en un conjunt d’objectes amb la finalitat d’educar els sentits i posar els fonaments de la raó i del futur desenvolupament intel·lectual i moral.
El material montessorià no és complicat ni massa “fred”, com molts sostenen. Al contrari, han sigut els mateixos nens de les “cases” a triar els objectes que més capturaven la seva atenció i l’ intervenció dels educadors es va limitar a treure aquells objectes que els nens no triaven.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada