El mètode Montessori: característiques bàsiques

La Montessori no definia el seu sistema educatiu com “mètode Montessori” i repetia que no es tracta de un mètode inventat per ella, si no “del” mètode natural sense les influencies de la societat.

Ella deia que en les “seves cases” no es pot apreciar cap mètode, només es veu el nen com és en la realitat i no com la societat l’obliga a ser.

L’educació segon la Montessori es basa en tres punts fonamentals: ambient adequat, educador humil i material científic.

Ambient adequat: l’ambient ha de ser a mida dels nens, i el ritme calm i pausat propi de la seva indol. La lliçó col·lectiva al contrari obliga tots els nens a seguir el mateix ritme alienant i mina l’autoestima de tothom que sigui “diferent” de la mitjana.

Educador humil: el professor o la professora no ensenyen al nen la seva veritat, no pretenen transvasar el seu coneixement si no que dirigeixen les activitats del nen per desenvolupar el seu esperit i lliurar les seves energies.

L’ humilitat de l’educador significa que no pretén substituir-se a la natura si no eliminar els obstacles que puguin impedir el seu desenvolupament.

Material científic: el material característic de les “cases” montessorianes consisteix en un conjunt d’objectes amb la finalitat d’educar els sentits i posar els fonaments de la raó i del futur desenvolupament intel·lectual i moral.

El material montessorià no és complicat ni massa “fred”, com molts sostenen. Al contrari, han sigut els mateixos nens de les “cases” a triar els objectes que més capturaven la seva atenció i l’ intervenció dels educadors es va limitar a treure aquells objectes que els nens no triaven.

Mètode Montessori: els transvasaments

En el àmbit de les activitats montessorianes són especialment importants les activitats de vida practica que, segon la Montessori, són una vera i pròpia gimnàstica propedèutica a la vida en el ambient real.

El objectes per la vida practica conviden els nens a acabar una feina amb un objectiu a assolir, i al plaer de dominar els moviment es suma la satisfacció de veure reconeguda la seva feina i de veure el efectes de les seves accions.

Els transvasaments de sòlids o líquids són un exercici per començar a practicar les activitats de vida practica, ja que a partir d’un any o un any i mig els nens es poden interessar a aquesta activitat.

Tipus de transvasaments segon el mètode Montessori:

- Transvasaments de líquids: en aquest cas es tracta principalment de transvasament d’aigua, també si es pot afegir alguna gota de colorant alimentari. Poden ser transvasaments directes de un ampolla a un altra, o de ampolla a got, però també es poden utilitzar instruments com culleres o tasses.

- Transvasaments de sòlids: en aquest cas l’elecció del materials és molt més amplia ja que es pot utilitzar qualsevol objecte de petites dimensions, com arròs, pasta, llegums secs. Els nens poden utilitzar instruments (culleres, gots, cullerots...) o experimentar lliurement amb les mans.

Tant per els sòlids com per els líquids els contenidors haurien de ser d’us quotidià, millor si frangibles, així el nen aprendrà els moviments correctes a traves de l’autocorrecció.


Com proposar l’activitat:

 Per fer aquesta activitat haurem de preparar abans el material necessari. En una taula baixa posem un contenidor amb el material que volem transvasar i un contenidor buit. Posem a disposició del nen diferent instruments per moure el material d’un contenidor a l’altre (culleres de diferents dimensions, tasses, gots...).
 Per incentivar els nens a experimentar aquesta activitat haurem de donar l’exemple i començar nosaltres els transvasaments. Els petits tindran curiositat pels nostres moviments i, quan vulguin, els repetiran lliurement.